Reflexions sobre el treball de ciències socials

Exposo aquí algunes consideracions sobre el treball de ciències socials, ara que ja hem acabat.

Sobre el procés del treball, és a dir, sobre com hem fet el treball, voldria comentar que:

 Treballar en grup és difícil i divertit alhora. Cal organitzar-se i repartir-se bé les feines. I, després, cal fer-te responsable de la teva part (materials, cerques, enviaments…) perquè la suma de la feina de cadascú beneficia o perjudica al conjunt del grup.

Cal planificar bé les diferents etapes per a fer un treball: elecció del tema i del producte, recerca d’informació, realització d’un esquema bàsic del contingut, nova recerca/consulta per a superar mancances, elaboració del treball i revisió final.

Sobre el resultat del treball, és a dir, sobre el q hem produït, voldria comentar que:

El treball no és la finalitat, el treball és el mitjà per aprendre. El més important no és el que hem fet, sinó el que hem aprés. La feina es pot repartir, però cadascú ha d’aprendre alguna cosa (què pot ser diferent!). Les coses apreses no es poden repartir…

El resultat del treball en grup és millor que el treball individual si tothom aporta el millor de si mateix i si compensa les mancances dels companys. Aprendre a treballar en grup també és un resultat important i ens hauria de servir per a millorar el nostre treball en equip. Els cracs guanyen partits jugant en bons equips…

 

Ostres, què bo que és treballar en un gran equip!

 

 

 

3 comments for “Reflexions sobre el treball de ciències socials

  1. Vica
    novembre 25, 2011 at 16:05

    És veritat que els grans jugador es noten quan estan en grans equips !!!

  2. Maria
    desembre 29, 2011 at 19:57

    Boris, comparteixo la teva reflexió, gràcies per la iniciativa.
    Viure, compartint i aprenent amb un grup humà com el que hem començat a ser, ja és un gran resultat. I el millor és el que tenim per aprendre pas a pas, entre tots i amb bonhomia.
    Aquesta sí que és una gran victòria!

  3. Boris
    gener 1, 2012 at 17:44

    Gràcies pels comentaris.
    De mica en mica, s’omple la pica. 🙂
    Una abraçada,
    Boris

Comments are closed.