Carnestoltes i Quaresma

El Carnestoltes, a diferència de moltes altres festes que celebrem, no té orígens en cap religió.
Hi ha gent que diu que els seus orígens són les festes que celebraven els romans i els grecs, i que el nom del Carnestoltes ve del llatí (carns llevades). Tot i això, no se sap ben bé d’on prové exactament. Es pot deduir però, que la gent, antigament volia fer una mica de gresca abans que arribés la Quaresma.
Com a excusa per fer aquesta festa es va idear el personatge del Carnestoltes. Aquest personatge, arriba el dijous gras, fa un pregó i mana lleis poca-soltes i divertides que la gent ha de complir.
Depèn de cada poble, el divendres, dissabte o diumenge es fa una rua on la fent es disfressa i desfila pels carrers.

El dimarts, com que la gent ja no aguanta tanta festa, comença a cansar-se del Carnestoltes i se li fa un judici, donant-li la culpa de tot, i se l’acaba condemnant a la foguera.

Per acabar aquesta festa, el divendres, el Carnestoltes redacta el seu testament, i a partir d’aquí comença la Quaresma.

La Quaresma és el període de set setmanes en que, segons la religió cristiana, Jesucrist va estar a les muntanyes reflexionant abans de morir. Per commemorar aquestes setmanes, els cristians tenen la tradició de fer penitència.
Per simbolitzar l’inici de la Quaresma, el Dimecres de Cendra s’enterra la sardina. Es pot dir que la tradició d’enterrar la sardina ve de terres castellanes, ja que aquest dia s’enterrava “la sardina del cerdo” (és a dir, l’espinada del porc), simbolitzant així que s’enterrava la carn que a les setmanes de Quaresma ja no es podria menjar.
La Quaresma, com el Carnestoltes, té un personatge: la Vella Quaresma. Aquest personatge és tot el contrari que el Carnestoltes. Com que la Quaresma és trista, se la representa com una vella arrugada que porta verdures i bacallà. Aquesta vella té set cames (una per cada setmana). Cada setmana que va passant, és tradició tallar-n’hi una.
L’últim diumenge de Quaresma és el Diumenge de Rams (aquest és el diumenge en que Crist va baixar de les muntanyes i tothom li va donar la benvinguda amb rams).
El diumenge següent acaba la Quaresma, és un dia feliç: Pasqua. La religió cristiana celebra la resurrecció de Jesucrist. És tradició que els padrins regalin al seu fillol una mona (que és un pastís de xocolata). El nom de mona prové de l’àrab (munna) que vol dir provisió de la boca. Antigament a les cases feien una coca i la decoraven amb els ous pintats que no havien pogut consumir durant la Quaresma.
Aquest dia és tradició també cantar caramelles. Les caramelles són cançons alegres que antigament només parlaven sobre fets alegres del cristianisme, però que ara també parlen d’altres coses.

Javi Seva, 1r A